13/5/11

El blog diguem

Benvinguts al blog diguem. Podeu deixar la vostra resposta a la pregunta plantejada com a comentari, o bé enviar-la per correu electrònic, i la publicaré a la mateixa entrada.

Diguem també podrà incorporar altres aportacions, com ara articles d’opinió, narracions, peces de vídeo o àudio. Per a això us podeu posar en contacte amb mi a:
blogdiguem@hotmail.com

18/7/08

Plataforma per la llengua presenta el manifest "El català, llengua comuna"

La Plataforma per la llengua presentarà el Manifest "El català, llengua comuna". El text, amb pròleg de Najat El Hachmi, té el suport de vint-i-tres associacions d'immigrants i destaca que la llengua catalana és un vehicle de cohesió de la nostra societat, que és tan diversa. L'acte de presentació es durà a terme 17 de juliol a les 19.30h a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès.
El vídeo d'aquesta campanya ofereix el testimoni de diveros nouvinguts que participen de la nostra cultura, durant els actes que es van celebrar el Sant Jordi d'aquest any a Barcelona.



Més informació:

10/7/08

Quan estan preparats els immigrants del nostre país per exercir el dret a vot?

Avui els immigrants al nostre país poden començar a exercir el seu dret a vot després d'aquirir l'anomenada "nacionalitat". Per aconseguir-la molts han de demostrar que han residit aquí de manera legal i continuada durant un període de fins a deu anys.

Diari Avui: El vot dels immigrants, una de les discussions obertes del congrés del PSOE

LaMalla.net: El PSOE debatrà donar el dret de vot als immigrants extracomunitaris

Dades de la participació de l'Alt Camp a les eleccions al Parlament de Catalunya en els darrers anys

Blog diguem blogdiguem@hotmail.com

26/6/08

Els castellers del món

Els castells, una tradició catalana, s'ha exportat a Xile pels beneficis socials que es diu que poden aportar. Aquest costum de fer torres humanes que tenim tan arrelat, sobretot al Camp de Tarragona i al Penedès, també és propi de la Índia, on els govindes formen castells utilitzant altres tècniques.




Castellers de Xile



Govindes, de Bombai

Més informació a:
L'espadat. Actualitat castellera


Blog diguem. blogdiguem@hotmail.com

5/6/08

Es preparen jornades sobre les migracions a Tarragona i a Barcelona

Jornada sobre les migracions i la incorporació a les societats multiculturals que tindrà lloc el divendres dia 6 de juny a Tarragona:


Pròximament..

Els propers dies 17 i 18 de juny, la Secretaria per a la Immigració prepara, amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Institut Europeu de la Mediterrània, aquestes Jornades que tenen l'objectiu d'avançar en la formulació de propostes que promoguin la vinculació de la gestió dels fluxos migratoris amb el desenvolupament dels països d'origen d'aquesta immigració. Les Jornades es faran, durant la tarda del dia 17 i el matí del dia 18 de juny, a l'Auditori de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.


29/5/08

Entrevista a Ebrima Cessay. Originari de Gàmbia


Raquel Estrada Roig (revista La Planenca, 24. Estiu de 2007)

Ebrima Cessay va néixer fa 42 anys a Gàmbia, un país petit situat a la banda atlàntica d'Àfrica travessat d'esquerra a dreta pel riu que porta el seu mateix nom, i viu al Pla de Santa Maria. Gàmbia va obtenir la independència d'Anglaterra el 1965 i el 1970 es va constituir com a República. La seva població és de procedència, cultura i religió diversa. Més del 40% dels habitants de Gàmbia són, com l'Ebrima, mandingues, una cultura que també s'estén per Guinea Bissau, Guinea Conakry, Libèria, Senegal i Sierra Leone. La seva llengua pròpia és el mandinga, un idioma amb varietats dialectals força accentuades. La societat mandinga és patriarcal i està estructurada per classes: els més ben posicionats són, a més dels nobles, els comerciants i els grangers, entre altres. La majoria són musulmans, tot i que conserven ritus locals molt arrelats.
A Gàmbia L'Ebrima Ceesay era agricultor, com la majoria de gent: cultivava moresc, cacauet i fesols. Té moltes terres i quaranta vaques que ara manté un veí. L'Ebrima cada any els envia diners perquè es puguin comprar el que necessitin, és qui administra els diners de la família. En lloc de dipositar els diners en bancs, ells inverteixen comprant vaques. Si produeixen menjar de sobres, el donen als veïns o a qui faci falta perquè al poble és com si tots fossin família, només en fan negoci si van a vendre a la capital.
L'Ebrima té dues dones: una ha tingut tres fills seus i l'altra dos; tots nens. Als musulmans com ell se'ls permet tenir fins a quatre dones, diu que això depèn de les que puguis mantenir. El seu pare només en va tenir una.
- Què el va portar a viatjar de Gàmbia cap a Espanya?
La feina. Primer vaig anar de Gàmbia a Líbia, l'any 91. Al final del 94 la situació a Líbia era molt tensa i vaig comprar un bitllet de vaixell per marxar cap al Marroc. Quan vaig arribar-hi em van
dir que a Espanya hi havia feina, per això me'n vaig anar cap a Ceuta de polissó en un vaixell, on vaig estar-hi catorze hores, sense que em veiés ningú. A Alcarràs vaig agafar un taxi cap a Almeria; recordo que em van cobrar uns 300 euros pel viatge. A Roquetes de Mar ja vaig començar a treballar i vaig poder anar a buscar el visat. El 97 vaig anar cap a Lleida, on recollia fruita, i el 2001 cap a València, on vaig viure dos anys. Després d'estar tres mesos més treballant de manobre, a Sabadell, vaig viatjar cap a Al-Mansur, a Almodóvar de Río, Andalusia. Ara fa deu mesos que visc al Pla.